El ministre Wert hui dormirà més
tranquil després que la consellera Rigau haja admès que al
voltant d'un 13% dels centres públics i concertats de Catalunya ja
tenen el castellà com a llengua vehicular. No sé en què es basa la
consellera, però fa curt. En cada institut on he treballat una part
important del claustre ha fet les classes en castellà o ha canviat
de llengua tan bon punt algú se'ls ha adreçat en la llengua veïna.
Tant fa el que diga l'Estatut, la LEC,
el TSJ o la LOMQE, tot continuarà com fins ara: cadascú farà la
seua, sense que ningú prenga mal, això sí. Només així s'entén
que els nens de 1r d'ESO, després d'haver anat a escola nou cursos,
no sàpiguen el vocabulari bàsic (aliments, parts
del cos, relacions de parentiu...) o que una part dels estudiants de
2n de Batxillerat cada any vulguen fer el treball de recerca en
castellà perquè s'hi expressen millor o, al remat, que els
estudiants universitaris escriguen tan malament.
Per torna, la qualitat lingüística o, millor
dit, la simple intenció d'expressar-se bé hi és absent
hipopotàmicament. És el menfotisme lingüístic absolut! I quan
algú ha proposat un sistema perquè la llengua compte a les
assignatures de tecnologia, ciències o física i química, certs
personatges que són professors, per bé que no ho volen ser perquè
creuen merèixer un Nobel, adopten una actitud de perdonavides perquè
no importa que els estudiants facen tantes faltes que tapen el sol o
que no tinguen ganes d'expressar-se correctament, tu ja els entens,
el que importen són els continguts, l'evolució de l'alumne o la
seua infinita bondat.
Jo, un d'aquests de la vida perdonada, crec que si
la llengua és la nostra manera de veure el món, de
relacionar-nos-hi, de viure-hi, aquesta manera, la nostra, és
farcida d'imperfeccions, d'imprecisions, de mitges veritats i d'un
caos sense sentit, perquè els nostres mots ho confirmen.
Així, doncs, poden estar tranquils el ministre
Wert, Toni Cantó, els de Convivència Cívica i Ciutadan's, les
dèsset famílies i tots els divertits colons que ens rodegen, que no
patisquen gens, que la immersió i la qualitat lingüística en
aquest país són de fireta. De fet, tot el país ho és.
Veritats com a punys, som un pais de "cofoïstes "!!,mai tant poques paraules ho han dit tant clar !!
ResponEliminaA la pràctica no s'ha de canviar mai de llengua dins el nostre àmbit lingüístic (excepte parlant amb estrangers). Lo demés, i tot lo que pugui ser políticament correcte, no dona resultats.
ResponEliminaSi,si,és així mateix, gràcies per escriure-ho,jo no sé expressar-ho com tú,estic totalment d'acord,és el que jo he viscut i visc diàriament i també caldria dir,que el castellà és la llengua que s'utilitza en molts dels menjadors escolars i activitats extraescolars dels nostres centres.
ResponEliminaAh! I els professors universitaris? La majoria fa les classes en castellà.
ResponEliminaNo es obligatorio en la Universidad el uso del catalán, por si no lo sabías.
EliminaNo és una qüestió de que sigui o no obligatori, és el fet de no tenir interioritzat que és una llengua normal i que s'ha de fer servir amb naturalitat sigui on sigui, també a la universitat
EliminaVaig estar en una escola pública fa 15 anys on majoritariament es feien les classes en castellà, una mestra feia resar i tot abans de començar la classe...tothom ho sabia i no passssava resssss...i a l'institut dels meus fills el pares vam haver d'anar a parlar amb la direcció del centre per a que pregues a alguns dels professors que fessin les classes en català ja que per pebrots les feien en castellà...es a dir que això no és nou...
ResponEliminaA la que ens descuidem el català només serà un record en els llibres d'història...
ResponEliminaProbablement alguns vagin de perdonavides perquè escriuen i s'expressen tan bé com els seus alumnes (la prova la podem trobar en alguns correus electronics...).
ResponEliminaA tots aquests individus els hauríem de reciclar. A l'orgànica, oi?
*Sànset*
Ai, ai q em sembla q conesc un d'aquests perdonavides q es creuen mereixedors del Nobel, però....la seva especialitat no en té d'aquest guardó
ResponEliminaAquí no se habla de lo que la gente haga de forma voluntaria sino lo que dicen las leyes. Y en Cataluña, en la etapa obligatoria, el castellano no es vehicular. Y para tu información el vocabulario del castellano que tienen los alumnos es solo coloquial, para aprender un castellano un poco más culto con vocabulario más técnico, tendrían que ocurrir un milagro porque en la escuela ese vocabulario solo se aprende en catalán. Ahora en algo estoy de acuerdo contigo. Que la educación es lamentable en cualquier idioma que se hable en este país.
ResponEliminaNo saps la pena que em fa que els alumnes només sàpiguen, segons tu, vocabulari culte en català. Moltíssima pena!
Elimina