Noms medievals i noms actuals

El blog de l'historiador Vicent Baydal m'ha descobert el Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals de Mallorca del filòleg Antoni Llull Martí. L'obra onomàstica pren com a marc cronològic des del 1229, any de la conquesta del rei en Jaume, fins el 1940 quan el castellà es comença a introduir a l'illa. Si ens centrem, però, en l'Edat Mitjana, els noms més sentits d'home eren Pere, Bernat, Guillem, Berenguer, Arnau, Joan, Martí, Jaume, Guerau o Garau; i els noms de dona més sentits eren Maria, Blanca, Berenguera, Sibília o Sibil·la, Cecília o Guillema.

Si la curiositat ens en demana més, podem trobar-hi moltes altres sorpreses. Per exemple, els noms de l'època més cridaners als nostres ulls. De masculins destaquen Brau, Pelegrí, Deuslosalva, Dolç, Jafudà, Morant o Renovard; i els femenins tampoc no deceben gens: Oliva, Comtessina, Aucella, Sicília, Babilònia, Delfina, Brunissèn, Morlana, Bondia, Musieta o Elfa.

Furgant-hi una mica més, podem trobar-nos amb més sorpreses com el cas de Josep, tan arrelat fins fa dos dies, però bandejat per jueu o islàmic fins ben entrat el segle XVII en què l'introduïren a l'illa els frares carmelitans. O el cas de Violant, que resulta ser l'equivalent del castellà Yolanda. Ai, si tot haguera anat bé, si el curs de la història no haguera estat truncat per uns esdeveniments tan adversos, hui tindríem Violis en lloc de Iolis? És més, viurien totes a Castefa i rodalies?

Deixant a part la historiaficció i tornant al tema, pensava si als nostres descendents no els sobtaran noms comuns dels nostres dies, noms com Pau o Martí. Que no? Els temps canvien ràpidament. O què me'n dieu dels Jònatans de fa uns anys? Ara no se senten gens a les aules. I parlant de tot i de res, quins seran els nous Jònatans? A hores d'ara deuen estar reproduint-se i espere equivocar-me perquè intuisc que una generació sencera d'esonians anomenats Hugo i Íker se'ns aproxima inexorablement.