La Pesanta


Al professor Sànset

Una nit com ara aquesta de hui vaig tenir un mal malson. Consistia en què havia perdut la memòria. No reconeixia ni els llocs més quotidians ni les persones més estimades. No sabia tampoc res de despús-ahir i ben poca cosa d'ahir. El món es reduïa a mi, ni espai ni temps no entenia. I si pretenia anar més enllà d'aquell habitacle fosc, que era el meu, però que jo ja no podia reconèixer, m'esperava un lloc mut de llum on endevinava l'udol dens d'un ésser terrorífic.

Un dia com ara aquest de hui vaig despertar d'un mal malson. En obrir els ulls, vaig descobrir els ullots rojos d'un gran ésser amòrfic, de pelatge negre, que m'observava quiet i m'oprimia el pit. Per sort, l'ésser també es va deure d'espantar perquè immediatament es va transformar en una ombra que es va escolar pel pany de la porta.


Això no és una història de por. Ningú no ha de veure tampoc un mal donat en els fets que acabe d'explicar. Buscar culpables no és la intenció d'aquest escrit. Únicament hi deixe constància perquè tem que això simplement podria ser el pròleg de situacions encara més increïbles, de fets encara més esfereïdors, que podrien portar un trist desenllaç a la companyia d'assegurances de la meua hipoteca.

De produir-se aquest desenllaç, no creieu l'expert en folklore de l'institut, el professor Magarola. Pensa que les velles professores del centre, aquelles que vigilen qualsevol moviment des del radiador de la sala de professors, m'han fetillat per haver gosat contradir-les. Contradir-les a elles, que en saben tant de l'ofici!

Encara vos desencaminaríeu més si relacionéssiu els fets amb les històries dels esonians més cinèfags. Contarelles sobre símbols impossibles d'entendre en les correccions de les activitats o sobre metamorfosis en ens desullats i cridaners no es mereixen credibilitat. Fins i tot n'hi ha que afirmarà que aprofiten les reunions de departament per venerar els seus déus amb un càntic pertanyent a una antiga secta d'arrel pirinenca.

Res. Els successos tenen una explicació científica, n'estic segur. I tot això no vos conduirà a la veritat.


1 comentari:

  1. Anònim5/5/13

    Tingui explicació científica o no... m'he emocionat!

    Joer (ospa???), és que estic superbo.
    I tinc un ego a l'alçada justa.

    *Sànset*

    ResponElimina