A mi que sempre m'havien
acusat de ser de la ceba, hui una munió de profes m'han arruixat amb un
munt d'improperis com venut, imperialista, col·laboracionista i no
sé quants més. Que si les tradicions per ací, que si les
castanyes, que si els panellets... Jo m'he defensat com he pogut, que
tot això està força bé però ixes a passejar i on és la
castanyera? I els moniatos? I dels panellets, què me'n dieu, són a
trenta euros el quilo! De què els fan? De cocaïna?
No em vull imaginar què
me'n diria aquesta gent si els expliqués que sóc partidari d'aprendre
dels grans manipuladors de ments de la història i hibridritzar
aquestes tradicions. Que la gent no creu i continua fent fogueres pel
solstici d'estiu i l'equinocci de primavera, doncs posa-hi un sant
Joan o un sant Josep. Que no pots acabar amb la tradició de portar
flors als morts, doncs fes-hi coincidir una festa.
Halloween? On s'és vist
tocar el tema de la mort, la por i les carabasses? No
sé jo, però bé que omplim els cementiris del país per recordar
els morts cada Tots Sants i també que les nostres besàvies buidaven
melons o carabasses i en feien fanalets. Els morts i les carabasses
no tenen cap relació amb Halloween? Nosaltres, poble antic i
tradicional, no tenim costums celtes? Uf.
M'hi estaré de fer sang,
perquè no vull provocar un suïcidi col·lectiu però, profes que
guardeu les essències del nostre poble, vos desitge un bon
Castaween. Això sí, no mengeu gaires castanyes que després
produeixen gasos i dilluns no hi haurà qui vos aguante a la sala de
profes, moniatos!
Del tot d'acord! I aquí, una proposta de ficció per a aquesta interessant hibridació:
ResponEliminahttp://inarell.blogspot.com.es/2012/10/la-castanyera-un-conte-de-terror.html