Manifest radical per la llengua


HEM ELIMINAT l'autoodi, la sensualitat i la pedagogia. Existeix una enorme bibliografia per a suplir tota ignorància.

SABEM que res de nou anem a dir, però també que es fa necessari dir-ho per última vegada.

PREGUNTEM a la nostra societat per què fa un ús de la llengua semat, parcial i interessat.

DENUNCIEM:
  • La llengua blanca i entenedora dels mitjans de comunicació per poc genuïna.
  • La por a les paraules que sonen més arrelades.
  • L'ús d'altres llengües amb els immigrants per classista.
  • Les instàncies i documents oficials bilingües per il·legibles i innecessaris.
  • Qui diu expressions en d'altres llengües per a fer-se el graciós per penós.
  • Qui tradueix a d'altres idiomes els missatges a les xarxes socials per considerar els lectors imbècils.
  • Els anuncis televisius en la nostra llengua i les marques amb pronúncia estrangera.
  • La gent que s'oblida de la llengua al metro i al rodalies.
  • La gent que no s'ha normalitzat el nom oficialment.
  • La gent que abusa dels diminutius amb excepció de l'ús dels diminutius dobles.

REPREGUNTEM a la nostra societat per què fa un ús de la llengua semat, parcial i interessat.

AFIRMEM que la nostra llengua és de primera, moderna i clàssica, i la millor per a expressar-nos.

AFEGIREM que no en necessitem d'altres que li facen de crossa.

VOLEM:
  • L'escola únicament en la nostra llengua fins els sis anys mínim.
  • Una immersió lingüística real.
  • Que siga llengua vehicular a tots els nivells de l'ensenyament.
  • Una llei d'indústries culturals forànies favorable.

REIVINDIQUEM:
  • El parlar apitxat, el xava, el xurro i, sobretot, el xipella.
  • Els insults, les expressions eroticofestives i els malnoms.
  • La riquesa lèxica dels nostres pobles.
  • Els pronoms febles.
  • Cursos gratuïts de pronoms febles per a mestres i professors.
  • Les cançons infantils nostrades: Joan Petit, Sol solet, Uni dori teri coteri, Ralet, Bola de drac i etcètera.
  • La llengua d'autors com Roig (Jaume), Verdaguer, Casellas, Espriu, Moncada, Lozano i etcètera.
  • La bona ortografia i cal·ligrafia.
  • La qualitat lingüística.
  • El plural HI HAN i l'article neutre LO.

REPREGUNTEM a la nostra societat per què fa un ús de la llengua semat, parcial i interessat.

I RESUMIM:
  • Qualsevol ús d'altres llengües a casa nostra ha de quedar marginat.
  • S'ha acabat la pedagogia sobre la llengua. Qui vulga saber, que n'aprenga. A partir d'ara tirarem pel dret i farem la nostra.


21 comentaris:

  1. El plural "hi han", i l'article "lo"(!), no deus voler dir el neutre, oi? I perquè reivindiquem això?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim11/9/13

      No,vol dir hi hàn i l'article neutre "lo", que es gasta o utilitza molt al maestrat.

      Elimina
    2. I també a la Tinença de l'Alcalaten. ¡¡¡¡

      Elimina
  2. Ho reivindiquem perquè haurien de ser normatives.
    La forma plural HI HAN és general a tot el domini lingüístic, és genuïna (no importada) i, a més, és l'única llengua romànica que fa concordar aquest verb en plural.
    L'article neutre LO com tu dius també és autòcton, la prova està en els textos medievals i en la gramàtica històrica (evolució del llatí al català). A més, totes les llengües romàniques tenen un article neutre per a alguns usos. En Fabra el va treure per diferenciar del castellà: una mena d'ultracorrecció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim3/4/14

      Manifasser, em fa molt de goig llegir el manifest, però al voltant del LO neutre, el professor Josep Partines (UA) ha demostrat que n'és una interferència del castellà. Per tant, ja que portem anys corregint el LO i sabem que és forani, perquè ara el reivindiquem?

      Elimina
  3. Anònim20/6/12

    Al meu poble l'article "lo" no ha de ser necessàriament neutre...

    Jo conclouré el que sempre concloc: si no marxem seguirem sent minoritzats fins que desapareguem. I aquest plaer, als nostres bords colonitzadors, no els hi podem permetre.

    P.S. Com si no m'hagués emprenyat prou aquest matí quan he descobert que ara parlo una nova llengua que m'has fet tornar-hi a pensar...

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Sànset, jo esperava algun comentari sobre el xipella, home!

    ResponElimina
  5. Anònim21/6/12

    Aixi es parla!!!!!!!!! lo lo looo loo!!!

    paula

    ResponElimina
  6. Anònim21/6/12

    Doncs el meu comentari hagués anat més tirant cap a Bola de Drac. Però bé, si m'ho demanes...


    A lis Pilis mingin lis sopis amb forquillis.

    P.S. Ja ho saps; un servidor, que és un políglota!

    *Sànset*

    ResponElimina
  7. Escolta, jo no veig cap argument per que fa al "lo". Construccions com ara "mira lo ample que és" fora correcta? Llavors la construcció "mira com n'és d'ample" no? També? I perquè hi hauria hagut d'aparèixer una construcció com la segona si el "lo" és en català, com sostens, també neutre? Per altra banda, totes les llengües romàniques tenen aquest article neutre? El francès també?

    ResponElimina
  8. Els exemples que poses són atributs. Hi ha més casos. A més, són construccions sintàctiques diferents. De més a més, és lògic que hi hagen dues o més formes de dir la mateixa cosa, tenim una llengua rica i viva.
    La pregunta sobre la construcció segona la podríem girar i preguntar-nos per què ha aparegut la construcció que tu proposes.
    Per mi podrien conviure totes dues formes i d'altres ("tan ample com és"), però s'hauria d'acotar quan és o no acceptable normativament.

    Totes les llengües romàniques, sense excepció, tenen aquest article neutre normativitzat.

    ResponElimina
  9. Pots posar exemples datats? Suposo que se sap quan es registra per primera vegada la construcció "com ser de..." o semblants i la construcció equivalent amb "lo".

    ResponElimina
  10. Sempre s'ha utilitzat. De fet coincidien la forma masculí singular (després EL) i el neutre. A l'Alguer, per exemple, es fa servir. I en tots els textos de la literatura medieval ("discernir lo ver de lo fals" Llull). I a l'edat mitjana no hi havia influència del castellà. És una ultracorrecció.

    ResponElimina
  11. "Qualsevol ús d'altres llengües a casa nostra ha de quedar marginat".
    La meva llengua és la catalana...però no per això s'ha de marginar res.
    Qualsevol llengua és cultura...no perdem el món de vista tampoc.

    ResponElimina
  12. La nostra llengua ha d'ocupar el centre de la vida pública sempre. Deixem al marge les altres llengües. En els interessos personals de cadascú no m'hi fique. Com si vols parlar-li al ficus en arameu.

    ResponElimina
  13. Anònim29/6/12

    La última frase te la penso plagiar...

    *Sànset*

    ResponElimina
  14. Avera si publiques quelcom nouu!!!!!!!

    ResponElimina
  15. Hi han és correcte? Jo sempre he sentit: hi ha una poma, hi ha deu pomes.

    ResponElimina
  16. És un tret genuí de la llengua:

    http://www.nuvol.com/noticies/hi-han-idiomes-o-hi-ha-idiomes/

    Solà dixit.

    ResponElimina
  17. Reivindico que els escriptors puguem utilitzar el català viu i alhora recuperar mots abandonats, com és ara els substantius escorries, sobres, capçal, capçalera, enraonies, safareig. D’ adjectius com fat -fada. Verbs com embardissar-se. Modismes, com ara rai, ara pla. Les variants dialectals d'arreu. És a dir, que la nostra llengua gaudeixi d’un procés d'enriquiment després dels anys d'abandó de mots originaris per a ser substituïts amb antics barbarismes, com és el cas de tenda, botella, barco.

    ResponElimina
  18. Anònim9/4/14

    A mi sempre m'havien dit que el 'lo' com a article masculí si que és correcte (de fet jo l'utilitzo continuament: los dies, lo cotxe...) mentre que com a article neutre és per interferència del castellà.

    ResponElimina