De bon matí, cafè

El professor Sànset em dirà hipocondríac, em dirà que sóc com la professora Planelles que en un mes ha passat de tenir infarts de cor que no es manifesten a tenir paranoia i, en última instància, a ser esquizofrènica. Ai, quan pense en el pobre professor Sànset, quan li diga:

̶ Aquest cap de setmana he llegit que un fetge triga un dia i mig a fer-se un cafè. Ara que me n'he assabentat patisc. Molt. Sí, sí, jo preocupat pels cubates i va i resulta que el perill per als fetges són els cafès. Quin grup sanguini ets tu? Ho dic perquè tu ets més jove i potser algun dia en necessite un tros. I no faces aquesta cara que no sóc jo qui pren els tallats amb gel.

»He estat buscant una solució i l'única que se m'havia acudit era la del succedani, però ja t'avance que no funcionarà. Tinc una excompanya, la professora Puigdellívol, que també demanava cafè... descafeïnat de màquina, amb llet descremada, sense escuma, no gaire carregat i amb sacarina. Però, pressent que no serà el mateix perquè, siguem sincers, el millor que pots fer quan comences a esdevenir un cafè tan desgraciat és convertir-te en un Cacaolat i això sí que no.