Per
bé que la professora Argentera tenia molts cursos de formació
per a professors, mai no havia volgut fer-ne cap.
Sempre, però, els havia necessitat per puntuar de cara a les
oposicions, els concursos de trasllats o els estadis de promoció docent. No
tenia res contra la formació del professorat, el que li molestava
era l'ambient que s'hi creava i la sensació de pèrdua de temps. Per això, feia anys que havia decidit estudiar llengües a l'EOI i no tornar-hi.
Aquest curs, com que no volia sentir-se a dir de nou per qualsevol company acabat de sortir de la facultat que li calia modernitzar-se, no ha tingut més remei que matricular-se a “Didàctica de les tic i les tac a secundària”.
La
tarda de la primera sessió del curs, el formador va començar
presentant-se i va convidar la resta d'assistents a fer igual. La
professora Argentera, educadament, va patir vint minuts d'uns
parlaments replens de falses modèsties i autocompliments i en
tocar-li la tanda va amollar:
- Sóc
la professora Argentera. He vingut a aprendre les reputes tic o tac o
com coi es diguin. No he vingut a fer amics, que jo ja en tinc. Així
que llevat que m'hagi equivocat i això sigui una reunió de feliços
professors finlandesos, ara m'agradaria que anéssim per feina. Comencem?
Que borde, entre poc i massa.
ResponEliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSort que encara va fer un curs. Jo fa dos cursos hem vaig trobar una mestra reciclada de primaria a secundària, que no feia res de informàtica. Jo havia d'entrar a tots els cursos i ella a fer lo que li donava la gana. He estat a 18 centres i vaig he vist una cosa igual, la Direcció un podrits.
ResponElimina