Perfil en Competència digital docent


Per bé que la professora Argentera tenia molts cursos de formació per a professors, mai no havia volgut fer-ne cap. Sempre, però, els havia necessitat per puntuar de cara a les oposicions, els concursos de trasllats o els estadis de promoció docent. No tenia res contra la formació del professorat, el que li molestava era l'ambient que s'hi creava i la sensació de pèrdua de temps. Per això, feia anys que havia decidit estudiar llengües a l'EOI i no tornar-hi.

Aquest curs, com que no volia sentir-se a dir de nou per qualsevol company acabat de sortir de la facultat que li calia modernitzar-se, no ha tingut més remei que matricular-se a “Didàctica de les tic i les tac a secundària”.

La tarda de la primera sessió del curs, el formador va començar presentant-se i va convidar la resta d'assistents a fer igual. La professora Argentera, educadament, va patir vint minuts d'uns parlaments replens de falses modèsties i autocompliments i en tocar-li la tanda va amollar: 

- Sóc la professora Argentera. He vingut a aprendre les reputes tic o tac o com coi es diguin. No he vingut a fer amics, que jo ja en tinc. Així que llevat que m'hagi equivocat i això sigui una reunió de feliços professors finlandesos, ara m'agradaria que anéssim per feina. Comencem?

3 comentaris:

  1. Anònim23/11/12

    Que borde, entre poc i massa.

    ResponElimina
  2. Anònim9/4/13

    Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Sort que encara va fer un curs. Jo fa dos cursos hem vaig trobar una mestra reciclada de primaria a secundària, que no feia res de informàtica. Jo havia d'entrar a tots els cursos i ella a fer lo que li donava la gana. He estat a 18 centres i vaig he vist una cosa igual, la Direcció un podrits.

    ResponElimina