"Una llengua petita pot ser
ajudada per una gran, en lloc de veure la gran com una enemiga, l'ha
de veure com una aliada sense la qual serà difícil tirar endavant.
Crear conflictes artificiosos amb les llengües em sembla una
catàstrofe. N'hem de treure profit". Senyor Javier Cercas,
arran d'aquestes declaracions al 33è Saló del Llibre de París, on
ha estat convidat per l'Institut Ramon Llull, voldria fer-li algunes
observacions.
Li
seré sincer, les seues opinions i l'actitud que s'hi desprèn, entre
paternalista i imperialista, pense que delaten els seus
interessos, ignorància i mala idea contra la llengua i la cultura
catalanes. Què exactament li hem d'agrair a la llengua veïna, senyor
Cercas? Ui, sí, cada dia els diaris en van plens, el català estaria
perdut sense la col·laboració del castellà. Però no es preocupe
pel català, vaja vostè amb la seua gran llengua de milers de
milions de parlants i amb la seua gran literatura a les fires
literàries del món i deixe aquesta pobra llengua, aquesta llengua
insignificant, aquesta literatureta que vaja pel món tota sola.
Deixe-la, tranquil, que no farem el ridícul.
Informe-se'n,
però, perquè aquesta llengua en què li escric no és petita,
malgrat que alguns la vulguen així: petita, minoritzada i tancada.
Si vol parlar de mides, cosa que sembla que li agrada, ho deixarem en
mitjana. I si vol, també podem parlar de la tradició literària
catalana i l'excel·lent qualitat d'aquesta, malgrat tots els
obstacles i intents de genocidi cultural perpetrats pels defensors de
la llengua en què vosté s'expressa. Molts autors, editors,
professors, crítics i lectors s'hi van deixar la pell per aconseguir que la
literatura catalana no fóra un satèl·lit de la seua literatura, la
castellana. I això no ho canviarà vosté ara per molt que vulga.
Per
acabar, recorde que no sempre es guanya, no em faça parlar-li, per
exemple, del cas d'en Jaume Cabré. Qui la té més gran, la
tirada? Qui la té més gran és el senyor Cabré i de molt. Però
no patisca, senyor Cercas, que si molt convé, l'Institut Ramon Llull
ja el portarà a la propera fira literària internacional i així es
promociona.
"Una llengua petita pot ser ajudada per una gran, en lloc de veure la gran com una enemiga, l'ha de veure com una aliada sense la qual serà difícil tirar endavant. Crear conflictes artificiosos amb les llengües em sembla una catàstrofe. N'hem de treure profit". Aquesta frase seria molt bona i certa si els parlants de l'espanyol ajudéssin i promocionessin la llengua catalana. Però no és així, més aviat el contrari. Si va dir la frase com una crítica cap a la imposició del castellà, em sembla molt bé.
ResponEliminaLa propera fira literària internacional es podria convocar a Kuala Lumpur. El seÑor Cercas hi podria anar. I no caldria que tornés, que es quedés promocionant la llengua per allí, que ens faria un favor.
ResponElimina*Sànset*
El català, que és la meva llengua gran, fa més de 8 segles que tira endavant tot solet, i d'en fa 3, malgrat l'opressió i l'esclafament de l'estat espanyol, que utilitza el castellà com a arma de destrucció del català. La seva "gran" llengua, Sr. Cercas, és la que està fent desaparèixer el català a Alacant, València, Palma, Barcelona..., no perquè sigui "gran", sinó perquè és la de l'estat espanyol i la dels espanyols com vostè. I això no és gens artificiós, sinó ben real.
ResponElimina