A tres quarts de quinze

Google em fa llegir tota mena de textos. Fa poc vaig trobar-ne un sobre la millora de la convivència en els centres educatius adreçat als nous directors que prepara el Departament d'Ensenyament. La prevenció i les intervencions contra la violència en són els grans temes tractats. Furgant-hi, he descobert que els experts calculen que un 33% de professors se sent insultat pel malnom amb què l'han rebatejat els alumnes i que, a més, s'hi recomana una actuació decidida contra aquest costum per tal que el professor puga desenvolupar correctament la seua tasca.

Ai, els experts, cosa amb què topeten, cosa que volen destrossar. Ells en diuen regular. Doncs podrien començar per la situació que la professora Argentera i jo vam viure a finals del trimestre passat quan compartíem guàrdia. Tenim un company, el professor Cerdanyès, que sempre feia tard a classe. Tant era, l'excusa podia ser el trànsit, el xiquet malalt, els alumnes no m'acabaven l'examen, estava clonant-me al lavabo... Aquell dia li va tocar el rebre al conserge Ullastret i la seua poca traça amb la fotocopiadora. Cert o no, la professora Argentera va reaccionar prou bé en comparació amb altres ocasions i només va amollar-li sí, sí, la qüestió és arribar sempre a tres quarts de quinze.

Els alumnes que esperaven a la porta esclataren en una rialla general incontrolable i repetien quarts de quinze, quarts de quinze! Tant que li ha quedat com a malnom. Els experts i nous directors dels centres de secundària farien bé d'actuar ràpidament perquè, considerat l'èxit, no descarte que el malnom l'hereten fins i tot els fills convertint-se així en un nom de casa: el Quartsdequinze, la Quarta, el Quinzet i la Quinzeta.