Supòsits de moviment del conserge Ullastret

No vos estranyarà que el conserge Ullastret s'haja guanyat el malnom de Homer entre els alumnes quan sapigueu que no s'alça de la cadira si no és per entrar o eixir de l'institut, anar al labavo o esmorzar a la cantina. La resta del temps manté la boca semioberta amb la vista que li queda enfocada cap a l'horitzó. Almenys quan jo m'hi acoste per encarregar fotocòpies (amb vint-i-quatre hores d'antelació, això sí) mira cap a l'infinit i on jo només veig la porta dels laboratoris, ell deu albirar ves a saber què.

Si volem ser justos, cal dir que la seua capacitat de moviment és més gran que la del ficus del menjador de casa. Per exemple la setmana passada l'alumna Rosenbach s'havia oblidat de l'entrepà que li havia fet la mamà. Pensareu no passa absolutament res, que s'espere a l'hora de dinar i un altre dia ja se'n recordarà, ja. Aneu equivocats, doncs. Perquè la llei Littlewood farà que el papà whatsappejat deixe la feina i, de pas, l'arrisque en un context de crisi planetària, per portar-li l'entrepà.

El Homer, vista la preocupació del pare per l'educació de la xiqueta, no vol esperar l'hora del pati ni pot pujar-li l'esmorzar a l'aula perquè té altres tasques a fer. Així que, mogut per la dita llei, comença un moviment lent, sembla que reviscola, utilitza la megafonia, atura les classes d'uns cinc-cents alumnes i fa baixar l'alumna a buscar-lo.