Crònica pública i privada d'un professor de llengua, literatura i altres coses de la vida
Vèrbola
Cada any alumnes i
professors creen mots i expressions. Al principi fan mal d'orella,
després t'hi acostumes, potser els vas trobant la gràcia, acabes
per fer anar les més reeixides i només les afortunades s'incorporen
a la xerradissa del carrer. Comentem un parell de creacions esonianes
d'enguany.
Inspirada en la icona
dels xats, però amb un altre significat. La definició podria ser
expressió irònica per a fer callar algú que ha dit una parida. En
un lloc on tothom vol ser escoltat ja vos podeu imaginar que l'icsdé
va a punta pala. Per exemple, si una alumna et diu no puc llegir
perquè tinc el quètxup, tu respons i jo mala llet: o llegeixes o suspens, icsdé.
De
l'anglès Ok.
Vol dir entesos, d'acord. La nostra generació la pronunciava [okéj].
Els alumnes l'han adaptat no sé encara si per ignorància o perquè
per a ells l'antiga forma sona massa forçada. Trobe que l'òc ha fet
fortuna perquè en poc temps ha eixit de les tanques de
l'institut, l'he vist escrita a can Twitter i, fins i tot, algun
profe que altre ja la utilitza. M'agrada aquesta adaptació amb
accent diacrític i ce.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada