Totes
les tertúlies cantoneres del present curs escolar han girat en un
moment o un altre en el succés que començà a quarts de nou del
matí del dilluns 15 de novembre. Quan els ulls muricecs del conserge
Ullastret van topar amb el posat malaltís de l'alumne Bechdejú,
aquest li ho va fer constar i l'alumne va ignorar-lo sense dir ni mu.
Segons afirma l'Ullastret, entre l'escena que el cronista acaba de
narrar i l'instant en què veié l'alumne desaparèixer amb sa mare
només van transcórrer deu o quinze minuts.
Ara
bé, la descripció de l'institut que fa el conserge d'aquell lapse
de temps no permet endevinar els dramàtics esdeveniments que s'hi
estaven produint. Ben al contrari, escoltant-lo, només es trasllueix
una imatge ensucrada i tòpica del centre en repòs que ni el
programa Mestres de
TV3: passadissos buits, aules en silenci, ressò de guixos contra les
pissarres, el parlament d'un professor d'història a qui li agrada
d'escoltar-se...
L'única
explicació versemblant d'aquesta imatge plàcida, segons la
professora de guàrdia, és que el conserge s'amagava en un habitacle
fosc, comprovant quins arxius se li havien baixat durant el cap de
setmana. Això hauria produït un buit en les seves impressions que
l'Ullastret tractà d'omplir a base de llocs comuns que el cronista
provarà de reemplaçar per les coses que realment succeïren en
aquells exactes dotze minuts.
A
quarts de nou tocades, Bechdejú esperava la professora Bonshoms amb
la resta de companys al passadís de la primera planta. La
professora, que al·lega un embús per a justificar el retard de tres
minuts, no havia obert encara la porta del laboratori, quan veié com
un alumne se li acostava, treia un paperet de la butxaca i li'l feia
llegir amb un gest de la mà. La Bonshoms comptà (uni, dori, teri,
coteri...), demanà als alumnes que començaren a preparar la
pràctica i baixà cap a direcció acompanyada de l'alumne malaltís.
La secretària Pucurella, per altre cantó i després de gorrejar un parell
de cigarrets, sosté que, sense proposar-s'ho, es trobà un paperet
rebregat sobre la taula del director signat per la mare de l'alumne
Bechdejú que deia que férem
el favor de portar el seu fill al CAP perquè havia tingut vòmits i
marejos des de dissabte al matí, que s'ensumava que podia ser
l'apèndix, que ella se n'anava a treballar i que quedava molt
agraïda. Tanmateix,
aquell dia pareix que la mare va plegar d'hora perquè als cinc
minuts va aparèixer pel centre demanant pel seu fill a consergeria i
cridant que tot allò no li semblava que fóra
per a trucar a serveis socials.
GOITA TU MACHO... .
ResponEliminaEts un crakkk¡¡¡¡ molt bo, com es la gent.
ResponEliminahosti. Encara q no us han obert un expedient x trucar a serveis socials.
ResponEliminaEl que fora rar és que Serveis Socials actués amb rapidesa....
ResponElimina