La preocupació dels professors


Totes les tertúlies cantoneres del present curs escolar han girat en un moment o un altre en el succés que començà a quarts de nou del matí del dilluns 15 de novembre. Quan els ulls muricecs del conserge Ullastret van topar amb el posat malaltís de l'alumne Bechdejú, aquest li ho va fer constar i l'alumne va ignorar-lo sense dir ni mu. Segons afirma l'Ullastret, entre l'escena que el cronista acaba de narrar i l'instant en què veié l'alumne desaparèixer amb sa mare només van transcórrer deu o quinze minuts.

Ara bé, la descripció de l'institut que fa el conserge d'aquell lapse de temps no permet endevinar els dramàtics esdeveniments que s'hi estaven produint. Ben al contrari, escoltant-lo, només es trasllueix una imatge ensucrada i tòpica del centre en repòs que ni el programa Mestres de TV3: passadissos buits, aules en silenci, ressò de guixos contra les pissarres, el parlament d'un professor d'història a qui li agrada d'escoltar-se...

L'única explicació versemblant d'aquesta imatge plàcida, segons la professora de guàrdia, és que el conserge s'amagava en un habitacle fosc, comprovant quins arxius se li havien baixat durant el cap de setmana. Això hauria produït un buit en les seves impressions que l'Ullastret tractà d'omplir a base de llocs comuns que el cronista provarà de reemplaçar per les coses que realment succeïren en aquells exactes dotze minuts.

A quarts de nou tocades, Bechdejú esperava la professora Bonshoms amb la resta de companys al passadís de la primera planta. La professora, que al·lega un embús per a justificar el retard de tres minuts, no havia obert encara la porta del laboratori, quan veié com un alumne se li acostava, treia un paperet de la butxaca i li'l feia llegir amb un gest de la mà. La Bonshoms comptà (uni, dori, teri, coteri...), demanà als alumnes que començaren a preparar la pràctica i baixà cap a direcció acompanyada de l'alumne malaltís.

La secretària Pucurella, per altre cantó i després de gorrejar un parell de cigarrets, sosté que, sense proposar-s'ho, es trobà un paperet rebregat sobre la taula del director signat per la mare de l'alumne Bechdejú que deia que férem el favor de portar el seu fill al CAP perquè havia tingut vòmits i marejos des de dissabte al matí, que s'ensumava que podia ser l'apèndix, que ella se n'anava a treballar i que quedava molt agraïda. Tanmateix, aquell dia pareix que la mare va plegar d'hora perquè als cinc minuts va aparèixer pel centre demanant pel seu fill a consergeria i cridant que tot allò no li semblava que fóra per a trucar a serveis socials.

Per últim, el cronista no s'hi pot estar d'afegir que, segons comenten alguns excompanys, Bechdejú, en recuperar-se de l'operació d'apendicitis, s'ha matriculat en un institut d'una població veïna on els professors sí que es preocupen pels seus alumnes.

4 comentaris:

  1. Anònim18/4/12

    GOITA TU MACHO... .

    ResponElimina
  2. Piruli18/4/12

    Ets un crakkk¡¡¡¡ molt bo, com es la gent.

    ResponElimina
  3. Anònim28/2/13

    hosti. Encara q no us han obert un expedient x trucar a serveis socials.

    ResponElimina
  4. Anònim28/2/13

    El que fora rar és que Serveis Socials actués amb rapidesa....

    ResponElimina