Aquest blog no pretén ser els encants dels paràsits del tòpic. Qui em seguisca per familiaritat, amistat o enemistat, proximitat, avorriment, insomni o qualsevol altra obscura raó està exposat, per tant, a innegables perills. Qui em coneix una mica ja sap com me les gaste i qui no, ho sabrà. Si malgrat això decideixes encara seguir aquest blog, cal advertir-te que no veuràs cap reflex directe de la meua vida, sinó que, únicament, hi trobaràs, passades pel sedàs de la ficció, coses sense importància que de sobte se m'han transformat en un gran esdeveniment.
Crònica pública i privada d'un professor de llengua, literatura i altres coses de la vida
Advertència
Aquest blog no pretén ser els encants dels paràsits del tòpic. Qui em seguisca per familiaritat, amistat o enemistat, proximitat, avorriment, insomni o qualsevol altra obscura raó està exposat, per tant, a innegables perills. Qui em coneix una mica ja sap com me les gaste i qui no, ho sabrà. Si malgrat això decideixes encara seguir aquest blog, cal advertir-te que no veuràs cap reflex directe de la meua vida, sinó que, únicament, hi trobaràs, passades pel sedàs de la ficció, coses sense importància que de sobte se m'han transformat en un gran esdeveniment.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A donar canya Manifasser!!!! ;)
ResponEliminaestem a l'expectativa...
ResponElimina*Sànset*