Calaix de sastre

Malgrat la xafogor, o precisament per això, ens hem decidit a fer-vos a mans un petit àlbum d'imatges que hem anat publicant a Twitter i Facebook. Bon estiu! 

Crispetes

Dels creadors de No memoritzis res, ja ho cercaràs a Google, saber és dolent, dels guionistes de Croada contra els deures: els nens han de perdre el temps en altres coses com descobrir que no són Messi i dels productors de Les notes numèriques són caca, quan suspens... Ara ens arriba No castigueu els nens sense pati que es traumatitzen. Però la pel·li que jo de debò espere amb més ànsia és El meu insti és una ludoteca.

Absències del professorat

Reacció dels esonians quan els dic que demà no vindré a l'institut.

El follòdrom

L'arribada de la primavera ha despertat aquests dies els rituals d'aparellament en els esonians del centre. Mentre les esonianes femella es mostren receptives semidespullant-se o fent morros mentre es fotografien amb el mòbil, els esonians mascles lluiten entre ells per demostrar qui és més fort i defensar un racó de pati o de passadís des d'on emetre vocalitzacions per a atreure els exemplars del sexe oposat. La visió d'aquesta activitat, que té el seu punt àlgid a les 11 del matí, inclou besos, arrambades i fregaments.

Els visitants podien gaudir d'autèntica natura en obert i del frenesí sexual esonià fins que fa pocs dies la senyora Mirambell, presidenta de l'Ampa, en un descans de la immensa tasca no remunerada econòmicament que realitza a l'institut cada dia, en va quedar escandalitzada, cosa que la va portar a mantenir una reunió d'urgència amb la direcció del centre per a evitar aquest tipus d'espectacles lascius.

Ara, doncs, per ordre expressa del director del follòdrom, un dels objectius del Pla d'Acció Tutorial (PAT) i, per tant, de tot el claustre és el manteniment del nombre exacte d'esonians, i ni un de més! Això ens fa destinar molts esforços docents a la vigilància exhaustiva de la fauna de l'hàbitat a fi i efecte de no permetre'n la reproducció, sempre amb especial cura dels alumnes conductuals i dels de resultats acadèmics més desastrosos.

Els professors realitzem aquest nou encàrrec amb alegria perquè tots, sense excepcions, secretament, ens imaginem els esonians reproduint-se com els protozoaris i el que no estem disposats a entomar és, d'aquí uns anys, tot de minipresidentes de l'Ampa potinejant per l'institut.

Destinat (sobretot) a l'interí valencià

Fragments extrets del capítol "Aspra diàspora" dedicat a l'interí valencià del proper supervendes Manual de supervivència del professorat novençà:

• Els catalans no tenen banyes ni cua, ja pot dir missa Intereconomía.
• Els teus nous veïns posen pinyons a tota menja existent: posar-li'n a la coca i a les magdalenes passa, però descuida't, que te'n trobaràs fins i tot al sushi.
• Amb el marisc i el peix fan paelles, no fideuà. I se les mengen els dijous, no els diumenges. Vigila!
• Els forns del país t'intentaran vendre una cosa anomenada baguet que, de mena, és una barra prima de pa, de qualitat ínfima i sempre més dura que una pedra. Ja en pots fugir.
• Les mones de Pasqua no són mones de Pasqua, són pastissos d'aniversari amb plomes de colors i un ou de xocolata. Sí sí, de xocolata!
• Des de temps immemorials, tots els professors valencians, amb cotxe o sense, han buscat treballar vora la via del tren. No se sap ben bé per què, però tu segueix l'exemple dels teus predecessors. Almenys, mira, serà més còmode anar a suïcidar-se entre classe i classe.
• Malgrat parlar llengües diferents, t'entendràs perfectament amb els catalans. Ens deu passar com a sant Vicent Ferrer: miracle!
• Fuig dels catalunyesos, tot i compartir la mateixa mentalitat provinciana heretada del franquisme, són pitjors que els blavers.

La immersió lingüística des de dins

El ministre Wert hui dormirà més tranquil després que la consellera Rigau haja admès que al voltant d'un 13% dels centres públics i concertats de Catalunya ja tenen el castellà com a llengua vehicular. No sé en què es basa la consellera, però fa curt. En cada institut on he treballat una part important del claustre ha fet les classes en castellà o ha canviat de llengua tan bon punt algú se'ls ha adreçat en la llengua veïna.

Tant fa el que diga l'Estatut, la LEC, el TSJ o la LOMQE, tot continuarà com fins ara: cadascú farà la seua, sense que ningú prenga mal, això sí. Només així s'entén que els nens de 1r d'ESO, després d'haver anat a escola nou cursos, no sàpiguen el vocabulari bàsic (aliments, parts del cos, relacions de parentiu...) o que una part dels estudiants de 2n de Batxillerat cada any vulguen fer el treball de recerca en castellà perquè s'hi expressen millor o, al remat, que els estudiants universitaris escriguen tan malament.

Per torna, la qualitat lingüística o, millor dit, la simple intenció d'expressar-se bé hi és absent hipopotàmicament. És el menfotisme lingüístic absolut! I quan algú ha proposat un sistema perquè la llengua compte a les assignatures de tecnologia, ciències o física i química, certs personatges que són professors, per bé que no ho volen ser perquè creuen merèixer un Nobel, adopten una actitud de perdonavides perquè no importa que els estudiants facen tantes faltes que tapen el sol o que no tinguen ganes d'expressar-se correctament, tu ja els entens, el que importen són els continguts, l'evolució de l'alumne o la seua infinita bondat.

Jo, un d'aquests de la vida perdonada, crec que si la llengua és la nostra manera de veure el món, de relacionar-nos-hi, de viure-hi, aquesta manera, la nostra, és farcida d'imperfeccions, d'imprecisions, de mitges veritats i d'un caos sense sentit, perquè els nostres mots ho confirmen.

Així, doncs, poden estar tranquils el ministre Wert, Toni Cantó, els de Convivència Cívica i Ciutadan's, les dèsset famílies i tots els divertits colons que ens rodegen, que no patisquen gens, que la immersió i la qualitat lingüística en aquest país són de fireta. De fet, tot el país ho és.